La llegenda de n'Otger Cataló

Otger Cataló i els nou barons de la Fama

 
 Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus, el regne de la Princesa Pirene, filla del rei Túbal-Caím rei dels pobles o nacions d’Hispània. 

Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint. S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.

El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota l’advocació d’una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com ja s’havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per a restituir el marc polític perdut, l’harmonia trencada, la independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la realitat natural que li era pròpia.

El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, la Crida de l’Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat d´agrestos paratges. Amb els seus boixits , el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló – alguns historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència dels Països Catalans i les nacions d’Hispània havia arribat. 

El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les armes que tenien al seu abast. Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns. Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com ‘Els 9 Cavallers de la Terra’ o també ‘Els 9 Barons de la Fama’.

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la ‘mitja lluna’ sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida. A cada lloc – deien- els éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el de l’Esperit del Lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc.

Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, davant l’altar de la verge negra del Santuari de Montgrony al Ripollès i juraren complir la seva paraula. Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L’únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi. 

L'Otger Cataló (o Cathalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns. Segons algunes llegendes del passat, el nom de Catalunya hauria derivat del seu cognom. En tot cas les referències escrites més antigues sobre aquest personatge que han perdurat en català són del segle XV, molt posteriors a l'època en la qual se suposa que va viure (segle VIII), i deu bona part de l'aparició i del foment de la seva memòria a l'ideari catalanista conreat en l'obra dels autors de la Renaixença catalana.

La llegenda de n’Otger Cataló

Vet aquí una història que fa temps que va passar
a la terra on avui es parla el català
sarraïns i forasters portaren aquí la guerra
ocupant els nostres feus i nostra terra

Un guerrer molt mal ferit als Pirineus es va amagar
amb el gos gànguil fidel que a tot arreu l’acompanyà
les ferides poc a poc el gos li anava llepant
i les nafres se li anaren ben curant

Mica en mica el guerrer arrencà la reconquesta
esmolant dagues amb còdols i preparant la ballesta
feu sonar el corn de guerra per fer fora els ocupants
de la terra dels prats i camins més ufans

“Per ser forts i triomfants, hem d’unir forces germans”
sota aquest lema aixecà la fúria dels Catalans
els nou barons de la fama s’uniren a aquella guerra
convertint-se en els Cavallers de la Terra

Aquesta és la llegenda de n’Otger Cataló,
que a ultrança batallà amb tot el cor
Aquesta és la llegenda del nostre fundador,
que va defensar la terra fins la mort

Davant la verge negra van jurar pel seu honor
amb espases ben alçades, de lluitar fins a la mort
camins separats prengueren per cercar bona fortuna
i acabar amb l’exèrcit de la mitja lluna

El combat aferrissat van resistir amb gran braó
sota la clara consigna de salvar nostra nació
resultant-ne victoriosos amb una gran contundència
però pagant a preu mol alt la resistència

N’Otger Catalò tornà de Roses triomfador
però ferit de mort estava el cavaller encoratjador
un desig va demanar als seus més lleials seguidors
ornar aquell nou escut amb el seu gos

Concediren seu desig i després de tant enrenou
varen batejar la terra que havien posat sota el jou
amb el nom de Catalunya en honor al lluitador
de la pàtria catalana el fundador!

Ricard Carles / Terratobats