Fa molts i molts anys en un poblet pròxim a la muntanya de Montserrat hi vivia un llenyataire molt
humil. Es guanyava les garrofes recollint llenya allà dalt de la muntanya,
fent-ne petits farcells i baixant-la als pobles i ciutats a vendre-la. Era
sens dubte, una feina molt dura, i és que pujar i baixar tan sovint aquelles
cotes, era molt complicat.
El pobre llenyataire es passava els dies enfadat amb el món, trist de la seva malaurança i somiant que algun dia poder tenir un cavall que ajudaria fer la feina molt més de pressa. Ja que aquest li serviria no només per transportar la llenya, sinó que a més podria fer més viatges, i per tant multiplicar els seus beneficis. Però el llenyataire es lamentava perquè mai es podria comprar un cavall, i és que no tenia diners pràcticament ni per menjar.
Però vet aquí, que un dia mentre el llenyataire estava a la muntanya feinejant, va aparèixer al damunt d’un cavall enorme i preciós, un cavaller molt elegant vestit de vermell. El llenyataire en veure aquell preciós cavall, va pensar que un cavall així era el que necessitava, i aleshores l’elegant home es va dirigir al llenyataire .
Com si li hagués llegit el pensament, li va oferir el seu cavall, deixant-li durant 10 anys a canvi de que finalitzat aquest període, li tornés un cavall més gran i més fort. Aleshores ell es podria quedar amb el cavall que li donava ara. Si, pel contrari, el llenyataire no complia amb la seva promesa hauria d’anar a viure a casa del cavaller per sempre més.
El llenyataire, va donar-hi un parell de voltes i va pensar que no hi tenia res a perdre. I és que si tenia aquell fantàstic cavall, d’aquí 10 anys segur que hauria guanyat prous diners per comprar-li un cavall nou al cavaller. I si pel contrari, no li comprava el cavall, anar a viure al castell d’un senyor tan elegant i ostentós, segur que seria millor que viure en la barraca on ho feia fins aleshores. Així que de fet, el llenyataire va pensar que era una molt bona pensada.
Es va quedar el cavall, que l’ajudava moltíssim, i sovint en Ton li deia: “Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat”, i el cavall feinejava molt i molt bé.
Van passar els dies, les setmanes, els mesos, els anys, i passaven els dies, de tant en tant se’n recordava del cavall que havia de comprar, però al final, ho deixava pel dia següent. I així va arribar el dia en que havia de complir amb la seva part del tracte, i no havia comprat cap cavall, tot i que s’havia fet ric gràcies al cavall i que tenia els diners suficients per fer-ho. El que no sabia el llenyataire és que el cavaller amb el que havia fet tractes es tractava de l’autèntic Diable.
Arriba el dia, i és aleshores quan el llenyataire se n’adona que va fer un
pacte amb el Diable, i que la casa on se l’emportarà a viure és l’infern. El llenyataire
va intentar de totes totes entendrir el cor del dimoni, però aquest no va donar
el seu braç a tòrcer, i quan ja es veia condemnat al més temut dels inferns va
decidir que la seva darrera opció era resar-li a la Mare de Déu de Montserrat.
En començar a fer-ho, es va sentir un fort terrabastall que va retrunyir per tota la muntanya, el cavall en sentir aquell soroll tan temible va fugir corrents muntanya amunt, amb cosa de segons. El Diable per més que crida per intentar impedir la fugida del cavall, no pot fer-ne res.
El cavall en arribar al cim de la serralada, després de fer uns quants saltirons, fa un crit ensordidor i s’acaba transformant en una pedra sense forma.
És aleshores quan el llenyataire fa veure al Diable, que no pot haver-hi tracte si en falta una part, ja que el cavall s’havia convertit en pedra. Així que si ho volia, el Diable es podia emportar qualsevol de les altres pedres que havia a la muntanya. El Diable en sentir-se burlat, va decidir marxar de pet a l’infern. No sense abans maleir el cavall que ara restava convertit en pedra per tal de que ningú pogués pujar al seu cim, i si mai algú ho feia, si era home es convertiria en dona, i si era dona en home. És per això que diuen que durant molts i molts anys ningú no es va atrevir a coronar aquest cim, el del Cavall Bernat, i també diuen que aquell que ho ha aconseguit una vegada procura culminar l’ascensió un segon cop. Serà per tant veritat la maledicció del Diable?”
El pobre llenyataire es passava els dies enfadat amb el món, trist de la seva malaurança i somiant que algun dia poder tenir un cavall que ajudaria fer la feina molt més de pressa. Ja que aquest li serviria no només per transportar la llenya, sinó que a més podria fer més viatges, i per tant multiplicar els seus beneficis. Però el llenyataire es lamentava perquè mai es podria comprar un cavall, i és que no tenia diners pràcticament ni per menjar.
Però vet aquí, que un dia mentre el llenyataire estava a la muntanya feinejant, va aparèixer al damunt d’un cavall enorme i preciós, un cavaller molt elegant vestit de vermell. El llenyataire en veure aquell preciós cavall, va pensar que un cavall així era el que necessitava, i aleshores l’elegant home es va dirigir al llenyataire .
Com si li hagués llegit el pensament, li va oferir el seu cavall, deixant-li durant 10 anys a canvi de que finalitzat aquest període, li tornés un cavall més gran i més fort. Aleshores ell es podria quedar amb el cavall que li donava ara. Si, pel contrari, el llenyataire no complia amb la seva promesa hauria d’anar a viure a casa del cavaller per sempre més.
El llenyataire, va donar-hi un parell de voltes i va pensar que no hi tenia res a perdre. I és que si tenia aquell fantàstic cavall, d’aquí 10 anys segur que hauria guanyat prous diners per comprar-li un cavall nou al cavaller. I si pel contrari, no li comprava el cavall, anar a viure al castell d’un senyor tan elegant i ostentós, segur que seria millor que viure en la barraca on ho feia fins aleshores. Així que de fet, el llenyataire va pensar que era una molt bona pensada.
Es va quedar el cavall, que l’ajudava moltíssim, i sovint en Ton li deia: “Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat”, i el cavall feinejava molt i molt bé.
Van passar els dies, les setmanes, els mesos, els anys, i passaven els dies, de tant en tant se’n recordava del cavall que havia de comprar, però al final, ho deixava pel dia següent. I així va arribar el dia en que havia de complir amb la seva part del tracte, i no havia comprat cap cavall, tot i que s’havia fet ric gràcies al cavall i que tenia els diners suficients per fer-ho. El que no sabia el llenyataire és que el cavaller amb el que havia fet tractes es tractava de l’autèntic Diable.
Arriba el dia, i és aleshores quan el llenyataire se n’adona que va fer un
pacte amb el Diable, i que la casa on se l’emportarà a viure és l’infern. El llenyataire
va intentar de totes totes entendrir el cor del dimoni, però aquest no va donar
el seu braç a tòrcer, i quan ja es veia condemnat al més temut dels inferns va
decidir que la seva darrera opció era resar-li a la Mare de Déu de Montserrat.En començar a fer-ho, es va sentir un fort terrabastall que va retrunyir per tota la muntanya, el cavall en sentir aquell soroll tan temible va fugir corrents muntanya amunt, amb cosa de segons. El Diable per més que crida per intentar impedir la fugida del cavall, no pot fer-ne res.
El cavall en arribar al cim de la serralada, després de fer uns quants saltirons, fa un crit ensordidor i s’acaba transformant en una pedra sense forma.
És aleshores quan el llenyataire fa veure al Diable, que no pot haver-hi tracte si en falta una part, ja que el cavall s’havia convertit en pedra. Així que si ho volia, el Diable es podia emportar qualsevol de les altres pedres que havia a la muntanya. El Diable en sentir-se burlat, va decidir marxar de pet a l’infern. No sense abans maleir el cavall que ara restava convertit en pedra per tal de que ningú pogués pujar al seu cim, i si mai algú ho feia, si era home es convertiria en dona, i si era dona en home. És per això que diuen que durant molts i molts anys ningú no es va atrevir a coronar aquest cim, el del Cavall Bernat, i també diuen que aquell que ho ha aconseguit una vegada procura culminar l’ascensió un segon cop. Serà per tant veritat la maledicció del Diable?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada