La Llegenda de FRA GARÍ
Diu la llegenda que fa molt i molt
de temps existí un cavaller anomenat Joan Garí que es retirà per fer-se frare
ermità a Montserrat.La seva bondat i els seus prodigis eren coneguts arreu,
sobretot per l’especial de guarir de gràcia.
El Diable, davant això, es moria
d’enveja. Fra Garí el treia de polleguera, no el podia suportar, així que
decidí prendre forma d’ermità i anar a viure prop seu a veure si podia
portar-lo pel mal camí.
Però ni amb aquestes l’home
miraculós i carismàtic queia en el pecat i Satan començà a tramar un pla
maquiavèl•lic. El maligne endimonià ni més ni menys que Riquilda, la filla del
Comte Guifré el Pilós.
El Comte preocupat, feu assistir a
la noia per diferents metges i exorcistes però cap d’ells pogué curar-la.
Davant la desesperació, Guifré el
Pilós, decidí encomanar-la a aquell ermità de Montserrat que tan bona fama
tenia. Fra Garí, després d’una primera resistència argumentant que la seva llar
no era digna per una princesa, acabà acceptant la demanda davant la
desesperació del pare.
Segons la llegenda, el diable
endimonià de tal manera la noia, que alhora era tan hermosa i temptà tan
increïblement l’ermità que Garí no pogué resitir la temptació de cometre un
gran pecat i l’acabà forçant.
En Fra Garí se sentí tan i tan
culpable davant el crim comès que no se li acudí res millor que acabar amb la
vida de la donzella i enterrar-la a peu d’ermita.
La culpa que sentia era tan gran
que prengué la decisió d’anar a Roma a obtenir una penitència del Papa.
Vora Collbató, Garí ajegué sobre
una pedra a descansar. Tant i tant pesaven les seves culpes que segons la
llegenda hi deixà un clot, conegut encara pels habitants de la zona amb el nom
de “la petjada de Fra Garí”
En arribar a la Santa Seu, el Papa
s’escandalitzà per l’horrible crim comès i traçà amb el ceptre papal un cercle
al voltant de l’ermità dient que si el crim no era perdonable per Déu, aquest
faria que tros de terra delimitat s’enfonsés enviant-lo a l’infern i que en cas
que no passés això, el Senyor el podria perdonar algun dia.
Hauria de caminar de quatre grapes
com els animals d’aleshores endavant, limitar-se a menjar només herbes i
arrels, no parlar amb ningú i no rentar-se mai més. Finalment li digué que Déu
faria parlar un infant en nom seu perdonant-lo quan considerés que havia
realitzat prou penitència.
Obeint la sentència, Garí veié amb
el temps com tot el cos se li cobria de pèl, les seves ungles creixien i les
seves vestidures acabaven esmicolant-se fins a desaparèixer del tot. Refugiat
en una cova de Montserrat, sense intercanviar ni un mot amb ningú i anant de
quatre grapes, semblava talment una bèstia misteriosa.
Tan era així que passat molt i molt
de temps, quan el Compte Guifré ja gairebé no recordava la seva endimoniada
filla Riquilda, aquest decidí anar de cacera per aquelles terres acompanyat
d’altres nobles i els seus gossos interceptaren aquella estranya criatura, que
fou portada a Barcelona i tancada com a curiositat en una garjola.
Passat el temps, Guifré el Pilós
engendrà un nou fill, el que fou després el Comte de Mir, i organitzà una gran
festa en motiu del bateig de l’infant.
Durant la cerimònia se li acudí
ensenyar als altres nobles, la majoria d’ells experts caçadors, la criatura que
feia temps havia capturat per Montserrat i la feu mostrar enmig del banquet.
El públic mirava encuriosit aquella
bèstia, afirmant que fins aleshores cap d’ells n’havia vist una d’igual rondant
pels boscos, quan de sobte, l’infant de tan sols 3 dies de vida exclamà:
“Alçat, Garí, que Déu ja t’ha
perdonat”
En alçar-se tothom pogué veure amb
una gran sorpresa que aquell estrany ésser era ni més ni menys que l’ermità Fra
Garí, que en aquell precís instant explicà tots els fets al Comte Guifré.
Escandalitzat, el Comte va demanar
a Garí que l’acompanyés allà on havia enterrat la seva filla, i allà sota la
trobaren, sana i estalvia.
Actualment, encara avui es conserva
aquesta llegenda en unes boniques rajoles rere el quiosc del Carrer Comtal, on
abans hi havia hagut la presó on Fra Garí
ResponEliminaPersonatge llegendari, vinculat a la història de la fundació de l'abadia de Montserrat que sembla que adapta una antiga llegenda d'origen siríac protagonitzada per Sant Jaume el Penitent
Avui dia podem analitzar la moral de l’època en la qual “la temptació de la dona endimoniada” servia per justificar abominables crims, sense acceptar que el problema era de vegades la pròpia doble moral sexual malaltissa i la prepotència masclista.
Escullir el dolor per castig per amagar les responsabilitats i culpes.